Història

Pels anys seixanta i setanta, Càritas neix en l'àmbit parroquial. Les comunitats de cada parròquia organitzen la seva atenció a persones i famílies que viuen en dificultats econòmiques.

A més d'aquesta dimensió assistencial, ben aviat es posà sobre taula el tema d'accions més generals de promoció i desenvolupament de les persones. En concret, a la Junta Parroquial d'Andorra la Vella es plantejà l'atenció a persones que sofrien discapacitats físiques o mentals i la seva integració en la societat. Desprès de llargues negociacions, el projecte de Càritas d'Andorra la Vella prengué forma visible en l'Escola Especialitzada Ntra. Sra. de Meritxell.
Amb el temps, es va veure la riquesa que comportaria sumar esforços per fer front a les necessitats de la nostra societat. Així es formà la Càritas Interparroquial. Fou l'estadi previ a la creació de la Càritas Nacional Andorrana que quedà erigida canònicament el dia 12 d'abril de 1979 amb l'aprovació dels primers estatuts.

El 8 de novembre de l’any 1982, Andorra sofreixen uns aiguats i riuades extraordinàries. Les Entitats bancàries del país ofereixen 15 milions de ptes. per amortir les necessitats del moment. Es creà una Comissió Assessora formada per la Permanent de Càritas Andorrana, el Sr. Antoni Armengol, Director de Benestar Social del Govern i el lletrat Josep Ma. Arqués, la qual establí la creació d’un fons especial d’ajuda social als damnificats pels aiguats. S’estableix un ordre prioritari de necessitats peremptòries dels sol•licitants.


En maig de 1983, Càritas Andorrana és admesa com a membre de dret de la Càritas Internationalis, durant l'Assemblea tinguda a Roma.